 La pintora i escultora Lluïsa Sallent és una dona valenta i decidida. Una persona avançada al seu temps i d’una curiositat infinita. Li agraden els reptes i explorar noves facetes del seu talent. El seu lluminós àtic de Sarrià té des de fa unes setmanes una peculiaritat: els marcs que pengen de les parets estan buits. L’artista ha regalat tots els quadres de casa seva i també els que tenia al seu taller a la Fundació Ave Maria de Sitges. Amb aquest acte de generositat i de filantropia cultural, Sallent es suma a la llarga llista de pintors que han donat la seva obra a la Fundació i a tots aquells voluntaris que han donat temps, bones idees i el seu talent a una entitat que s’ha convertit en un punt de referència per a centres de recerca, universitats i institucions d’arreu d’Europa. Us deixem l'article publicat a l'Eco de Sitges d'aquesta setmana: una interessant conversa amb l'artista, pintora i escultora, Lluïsa Sallent, qui ha llegat la seva obra al Fons d'Art de la Fundació Ave Maria. 
Entrevista a la pintora Lluïsa Sallent EMMA REVERTER L'Edifici Miramar de Sitges acollirà el proper mes de març una exposició amb l’escultura i els 43 quadres que Sallent ha donat a la Fundació. El fons d’art de la Fundació es va iniciar amb una donació del pintor Badia Camps. Ara l’integren més de 300 obres d'artistes sitgetans com Ferrer Pino, Artur Carbonell o Josep Mirabent, i Rey, i de reconeguts pintors catalans com Romá Valles, Guinovart, Frederic Anguera, Arranz Bravo, Royo, Montserrat Vila, Condé, Pascual Bueno i Teresa LLacer. Com és la sensació de donar tota la seva obra i viure envoltada de marcs buits? Sóc feliç. Ajudo a la Fundació Ave Maria i alhora em dono l'oportunitat de començar de nou. Tenia més de quaranta quadres i això et condiciona. Pintar per acumular no té sentit. Necessito tenir més espai al taller per a seguir creant i evolucionar. El buit estimula la meva imaginació. En els darrers anys els pintors hem tingut moltes dificultats per a vendre vendre la nostra obra i hem acumulat molt. Ara, puc fer i crear el que vulgui, puc començar de nou. Poder iniciar una nova etapa es un luxe. Fa poc he fet 81 anys. Quin és el seu projecte més recent? Una escultura de marbre per a la Fundació Ave Maria. Vaig comprar marbre Thassos a Grècia. Un noi que és amic meu, un descobriment i un fitxatge boníssim, em va ajudar a comprar-lo per internet. Va buscar pàgines web de canteres de marbre a Grècia i per correu electrònic em va facilitar la informació necessària. Quan el marbre va arribar a Barcelona i el vaig tocar, vaig sentir la necessitat de tornar a veure les escultures clàssiques fetes amb aquest marbre i vaig anar uns dies a Atenes. Ja he acabat l’escultura i només fa uns dies que l’he enviat a la Fundació Ave Maria. Ja és a Sitges. Com va prendre la decisió de donar tota la seva obra? Ha estat un procés. En els darrers anys he anat reduint la meva vida social i ampliant la meva vida interior. Això m'ha permès comprendre qui soc i connectar amb persones que tenen una filosofia similar a la meva. Haver arribat a la Fundació Ave Maria i sentir-me propera a l'equip i als residents d'aquesta entitat forma part d'aquest procés. Quin és el seu punt d’unió amb els residents de la Fundació? Ser diferent. Sentir que potser no ets o no et comportes com la majoria de les persones del teu entorn. Jo sempre m'he sentit un “bitxo” estrany, un ocell de bosc. Vaig créixer sense la presència d'un pare en una societat molt conservadora. El meu pare va marxar de casa quan jo tenia un any i la meva mare en tenia 21. Quan tenia catorze anys ja era molt més alta que els nois del poble. Faig gairebé metre vuitanta. Ara això no seria un problema però en aquella època agradava la dona mes aviat petita. I quan més tard vaig decidir treballar com a model d'alta costura a Barcelona tot el poble n'anava ple. Estava molt mal vist. Amb el pas del anys aquest sentiment d'exclusió no va acabar. Em vaig separar amb dos fills petits quan aixó encara no era gens habitual. “Quan vaig decidir treballar com a model tot el poble n'anava ple” Com va conèixer aquesta entitat sitgetana? Per la meva relació amb la Sala Àgora de Sitges. En un primer moment vaig pensar en la possibilitat d’organitzar una exposició en aquesta galeria i donar els beneficis a la Fundació. Finalment vaig decidir que tenia més sentit donar l'obra a l’Ave Maria per tal que ells organitzin una exposició i facin el que creguin convenient.Les persones que comprin els meus quadres sabran que estan fent una bona obra. Una escultura i 43 olis és una donació molt generosa. Al principi la meva intenció era donar una vintena de pintures. Quan l’Antoni Reverter, el president de la Fundació Ave Maria, i el Lluís Barbadillo, el coordinador del Fons d’Art, van venir al meu taller ens vam adonar que tenia altres obres anteriors que també podien formar part d’aquest lot. I, finalment, vaig decidir despenjar els quadres de casa meva. Ho he donat tot. Vostè és autodidacta. Com va començar a pintar? l meu marit em va regalar un cavallet i jo em vaig comprar pintures i teles. Quan ja feia un any que pintava vaig conèixer el pintor Pere Pruna. Li vaig demanar si podia mostrar-li la meva obra perquè no l'havia vist mai ningú. Volia saber la seva opinió. “Porta'm el que fas”, em va dir. Li va agradar i em va oferir què anés a pintar durant un temps al seu taller de la Plaça Reial. En un inici no es va donar a conéixer. Jo venia a traves d'un intermediari i firmava “Sallent”. Molts compradors pensaven que darrera d'aquells olis hi havia un pintor, un home. Quan vaig fer la primera exposició de pintura a la Sala Pares de Barcelona va tenir un gran èxit i em vaig trovar amb antics coneguts que ja tenien quadres meus sense saber que jo era la pintora. Més tard vaig passar de la pintura a l'escultura. Volia entendre el cos humà i el que vaig entendre és que sóc escultora. Un descobriment. “Volia entendre el cos humà i el que vaig entendre és que sóc escultora” La seva donació pot animar a altres pintors a fer el mateix?
Crec que ens pot fer pensar a tots. Em fa molt feliç pensar que el meu art pot ajudar al benestar a qui ho necessita. Fins ara no havia tingut l'oportunitat de fer una donació d'aquestes proporcions. En alguna ocasió havia donat un quadre per a una subhasta benefica. Tots tenim un talent o uns coneixements que podem dirigir cap al voluntariat. Espero que les jornades que organitzarà la Fundació Ave Maria sobre filantropia cultural ens facin reflexionar a tots. Pot ser un punt de partida per a artistes que vulguin participar en exposicions col·lectives benèfiques però també perquè professionals d'altres àmbits donin temps o idees a la Fundació. Vosté s'ha entregat al projecte de la Fundació Ave Maria amb passió. Jo tot ho faig amb passió. He pintat amb passió, he estimat amb passió i he confiat en els meus amics amb passió. Si vols que la vida tingui sentit t'has d'entregar plenament.
0 Comentarios
Tu comentario se publicará después de su aprobación.
Deja una respuesta. |
Sobre nosaltresLa Fundació Ave María, és una institució privada sense afany de lucre, que està reconeguda per la Generalitat de Catalunya. Des de l’any 1987 dona atenció especialitzada a les persones adultes que tenen discapacitat intel·lectual. Categories
Todo
Arxius
Septiembre 2024
|
||
Canal RSS